 |
|
|
|
La massa rocosa i el relleu constitueixen el
component més estable del paisatge. Malgrat que l'home pot arribar a transformar un
perfil abrupte en planer i perforar serres per facilitar les comunicacions, el relleu,
globalment, es modifica molt poc al llarg de la vida d'una persona. La distribució del
rocam afecta les activitats humanes a condicionar altres components del paisatge, com la
disponibilitat d'aigua, el clima, la vegetació i els sòls. |
|
|

A l'àmbit morfològic, la comarca es pot dividir en tres
grans unitats de relleu ben diferenciades que es distribueixen paral·lelament entre si:
la serralada, la plana i la franja litoral. La serralada litoral està formada per suaus
turons fortament modelats, està constituïda per diversos massissos: la Conreria, Sant
Mateu, Céllecs, el Corredor i el Montnegre, de tots, el darrer, n'és el més destacat
amb una alçada màxima de 762 m. Els contraforts de la serralada, les falles transverses
i l'efecte erosiu d'alguna de les rieres han creat en alguns punts unes valls interiors
força particulars.
La plana concentra la majoria de les poblacions,
l'activitat agrícola i industrial i la pràctica totalitat de les infraestructures que
travessen la comarca. El seu origen és sedimentari i la seva amplada està en la qualitat
de poder erosiu dels cursos d'aigua, així a la part més septentrional de la comarca
assoleix una amplada considerable a causa dels materials aportats a la Tordera. La franja
litoral és la part més alterada de la comarca. Està farcida d'infraestructures que
trenquen la seva dinàmica natural (via del tren, N-II, ports, dics, escolleres i
espigons), i que com a conseqüència final ha portat a la regressió que pateixen avui
les nostres platges.

Amb la col.laboració
