La diversitat de climes determina una gran varietat de comunitats vegetals, des de formacions arbustives seques i espinoses dels vessants inferiors assolellats, fins als prats alpins d'alta muntanya, passant per les denses i altes fagedes de les muntanyes mitjanes més humides. Gairebé la totalitat del territori català havia estat, hipotèticament, una massa forestal.

El paisatge vegetal de la comarca depèn en gran mesura del paper modelador que ha jugat l'home des de fa més de 2000 anys. El bosc típic és l'alzinar, si no hi hagués intervingut l'home, l'alzinar cobriria gairebé tot el territori. Es tracta d'un bosc ombrívol amb un sotabosc molt dens.Hi trobem dos tipus d'alzinar, l'alzinar litoral i el muntanyenc, aquest darrer es troba per sobre dels 600 m al Montnegre. Les pinedes i les brolles són fruit de la destrucció i alteració de l'alzinar. A la comarca, les pinedes més importants són les de pi pinyer i les de pi bord. A les brolles, hi predomina l'estrat arbustiu format per plantes oloroses i heliòfiles. La sureda és un bosc afavorit per l'home força abundant a les cotes baixes de la serralada. Presenta un sotabosc bastant semblant al de l'alzinar litoral típic, però més pobre. Als cims més alts del Montnegre i a les obagues, hi trobem una vegetació de tipus centreeuropeu formada sobretot pel roure de fulla gran i pel roure africà.A les parts culminants del Montnegre aquesta comunitat ha estat substituïda per la castanyeda. A les zones més humides, a les fondalades i als marges de les rieres, s'hi desenvolupa un tipus de vegetaciómolt característic, els boscos de ribera. Aquestes són les comunitats més alterades de la comarca,les vernedes, omedes, gatelledes, alocars han desaparegut quasi per complet del curs baix i mig de moltes de les nostres rieres.

Amb la col.laboració